Aquests són els treballs realitzats pels alumnes de 4º ESO.
dilluns, 19 d’octubre del 2020
dissabte, 17 d’octubre del 2020
divendres, 16 d’octubre del 2020
FORMES BÀSIQUES DEL DISSENY
CLICA AQUI PER ACCEDIR A L'ACTIVITAT
Es consideren formes bàsiques el cercle, el triangle i el quadrat,per la seva capacitat estructural.
El cercle és una de les formes més utilitzades en la creació de logotips. La seva geometria de corba continuada representa la perfecció i l’infinit. Mai acaba. És una forma molt flexible per el dissenyador. És sinònim de moviment, protecció i adaptabilitat. També aporta dinamisme i produeix sensació de rotació. La seva forma a l’hora de dissenyar un logotip transmetrà confiança, proximitat i calidesa.
El triangle
El triangle i el suport estructural. La base, la piràmide. Apunta a quelcom. Les figures triangulars aporten i evoquen al creixement, a la inspiració la ciència, el poder, la justícia,… És una forma geomètrica molt recurrent en el camp del disseny gràfic i la creació de logotips. Doncs la seva versatilitat és molt àmplia. Al rotar aquesta forma pots transmetre canvis de direcció, d’avenç o retrocés o pujar o baixar.
És una figura molt estable, amb 3 punts de recolzament. Si es representa per la base es crearà un sentiment i sensació de verticalitat i estabilitat. Però si es gira pot ser perillós per la forma del vèrtex en caiguda lliure amb una connotació d’inestabilitat total.
El quadrat
La seguretat, l’ordre, la fortalesa i la solidesa. Potser ens atrevim a dir que la forma quadrada és de les formes geomètriques més emprada en la creació de logotips. Sobretot per empreses que volen transmetre confiança, honestedat i seguretat. Com per exemple els bancs.
El quadrat en el disseny connota d’una manera única l’estabilitat. També està vinculat a la masculinitat i a la tecnologia. Les seves línies rectes fan del quadrat quelcom real i sòlid. La seva construcció fa referència a l’equilibri i al benestar.
dimecres, 14 d’octubre del 2020
DISSENY
QUÈ ÉS EL DISSENY?
La paraula disseny vol dir «traç, dibuix de formes». Concretament, el disseny seria la descripció gràfica del que es vol produir físicament, ja siguin objectes bidimensionals o tridimensionals, com podrien ser els cartells publicitaris, o el mecanisme i l’estructura d’un rellotge.
El disseny és una pràctica complexa amb la qual es porten
a la pràctica idees i formes: disseny de cotxes, electrodomèstics, coets,
mobles, vestits, cartells, penti- nats, etc. Es dissenya tot el que té una
utilitat pràctica o una finalitat expressiva i comunicativa.
Històricament, van ser els artesans els que creaven i produïen objectes per satisfer la demanda de la societat en la qual vivien. Quan, a més a més de la seva funcionalitat, els consumidors varen començar a demanar qualitats diferenciadores per als objectes d’ús, la tasca dels artesans es va complimentar amb la dels artis- tes, en un intent de produir obres amb estil, amb una estètica determinada, bus- cant crear una «peça única».
ELEMENTS BÀSICS DEL DISSENY
La forma:
Amb la revolució industrial la producció dels objectes es va començar a realitzar amb procediments mecànics i es va arraconar el treball dels artesans i els seus productes.
Avui dia els dissenyadors fan una barreja de treball tècnic i artístic, sense separar les funcions, sinó cercant una interrelació entre la part tècnica i l’artística, la funcionalitat, la forma, l’ornamentació i l’ús.
En el món del disseny, el debat entre forma i funció ha estat molt present, i ha provocat l’aparició de diferents escoles i tendències:
- Primer la funció i després la forma: és la filosofia del funcionalisme. Així, es defensa que el procés creatiu del disseny ha de sorgir de la necessitat, de la funció final de l’objecte.
- Primer la forma, després la funció: aquesta és la postura de l’escola formalista. La forma és la que fa que un objecte se’ns torni agradable, se’ns faci atractiu.
- Forma i funció han d’anar unides: forma i funció formen una unitat que dóna sentit a l’objecte. Aquestes tres postures representen tres maneres diferents de dissenyar, de produir objectes, fins i tot, d’actituds socials diferents.
L’ésser humà és el principi i la fi del disseny: és el creador i el consumidor. Es pot dir dir que l’ésser humà ha de ser «la mesura de totes les coses».
El color:
El color fa referència bàsicament més a elements estètics que a funcionals; per tant, depèn dels gustos dels consumidors, de les modes, etc. Ara bé, cal tenir en compte també la capacitat expressiva o comunicativa de determinats objectes; per tant, és en aquest àmbit més reduït on el color té la seva vessant més pràctica.
El cromatisme dels objectes dissenyats es
determina mitjançant les lleis de la percepció visual: per una banda, els
colors impressionen, atrauen, criden l’atenció, fan que ens fixem en els
objectes. D’altra banda, provoquen i desperten emocions. I finalment, es pot
dir que també tenen un valor simbòlic, un sentit, depenent del context social
i cultural.
Aquesta operativitat dels colors està determinada per la seva capacitat de con- trast i d’harmonia. Cal tenir en compte la seva tonalitat, els matisos, el contrast, etc., que provoquen reaccions i sensacions psicofisiològiques favorables o desfavorables respecte als objectes.
La textura depèn dels materials amb què fabriquem els objectes. Pot ser suau, llisa, brillant, setinada, rugosa, aspra, ondulada, estriada, etc. Cada material té les seves característiques pròpies que podem modificar amb mitjans tècnics.
ÀMBITS DEL DISSENY
Disseny gràfic
El disseny gràfic consisteix a expressar, comunicar, informar, etc., mitjançant paraules, signes, imatges, etc., sobre un suport, generalment paper. Es tracta d’una de les formes d’expressió i de comunicació visual més utilitzades i quotidianes. Llibres, tríptics, cartells, revistes, etc., envaeixen la nostra vida. El disseny gràfic permet organitzar els elements i signes d’una proposta prèvia sobre un determinat espai-format buscant cridar l’atenció de l’espectador, la seva comprensió del missatge o la seva complicitat.
El disseny industrial consisteix en la producció i fabricació d’objectes mitjançant procediments mecànics i industrials.
Disseny de vestuari
El vestit ha estat una preocupació de l’ésser humà durant tota la història. Un cop acomplerta la seva utilitat de protecció climàtica, la finalitat del vestit ha evolucionat envers qüestions estètiques i ornamentals, psicològiques i sociològiques.
Disseny d’interiors
El disseny d’interiors consisteix a configurar l’entorn físic on vivim per fer-lo més còmode i habitable. Es poden dissenyar entorns externs o interns, places i carrers, tendes i comerços o habitacions, escenografies,…
Altres tipus de disseny
El món del disseny s’ha diversificat i especialitzat: a més del disseny gràfic, d’interiors, etc, es pot parlar de disseny de joies, urbanístic, de paisatges, fotogràfic, etc. En realitat, cada activitat humana que requereix l’ús i el gaudir d’un objecte forma part del món del disseny. Podríem arribar a dir que tot és disseny!
divendres, 9 d’octubre del 2020
dilluns, 5 d’octubre del 2020
dissabte, 3 d’octubre del 2020
divendres, 2 d’octubre del 2020
PUNTS DE VISTA
Quan es parla d'angulació o punt de vista es considera l'angle imaginari que forma una línia que surt perpendicular a l'objectiu de la càmera i que passa per la cara del personatge principal. Segons la posició de la càmera l'angle mitjançant el qual l'objectiu captarà els personatges es denomina:
- ANGLE NORMAL. S'obté quan una línia perpendicular a l'objectiu de la càmera incideix en perpendicular sobre la cara del personatge. En aquest cas, la càmera estarà situada aproximadament a l'altura de la mirada de la persona. L'angle normal per si mateix no proporciona cap valor expressiu especial a part del que aportin els altres elements sintàctics utilitzats (tipus de plans, colors dominants ...). L'angle normal és el que s'utilitza normalment. Denota una situació de normalitat.
- PICAT o. L'angle picat (vista d'ocell) s'obté quan la càmera
realitza un enquadrament de dalt a baix. L'angle picat afegeix un fort valor
expressiu a les imatges, ja que, per raons de perspectiva, el personatge o
objecte enfocat apareix més petit en relació a l'entorn. Pot denotar
inferioritat, debilitat, submissió del personatge.
ZENITAL. Picat extrem.
- CONTRAPICAT. L'angle contrapicat (vista de cuc) s'obté quan la
càmera realitza un enquadrament de baix a dalt. En angle contrapicat afegeix un
fort valor expressiu a les imatges, ja que, per raons de perspectiva, el
personatge queda engrandit, potenciat, de manera que semblarà més gran i
poderós.
NADIR. Contrapicat extrem.
divendres, 25 de setembre del 2020
AUTORETRAT
L'autoretrat és un retrat d'un artista, dibuixat, pintat, fotografiat o esculpit per ell mateix
CLICA PER ACCEDIR A L'ACTIVITAT
Aquests són alguns exemples de treballs realitzats per alumnes de 4º ESO.
dijous, 24 de setembre del 2020
QUI VOL UN GPS, TENINT UN REGLA I UN COMPÀS
Hi ha un perillós banc
de sorra a prop de les illes Hormigas. En ell s’han produït nombrosos
naufragis, entre ells el del transatlàntic Sirius el 1906, en el que van morir
més de 200 persones
Imaginem-nos que estem navegant en un vaixell i volem saber la nostra posició, ja que a prop d’on estem hi ha un banc de sorra on podríem encallar.
Ens aboquem per la borda i veien el far del Cabo de Palos, i una mica més a l’esquerra (perdó, a babor) el far de les illes Hormigas. També veiem la illa Grosa, a la nostra esquena.
Doncs bé, amb aquests tres punts que tenim identificats, i algun instrument per a mesurar l’angle entre ells, es suficient per a trobar la nostra posició al mapa, sense mesurar distàncies ni fer cap càlcul¡
Imaginem-nos que els angles en qüestió són 130º entre la illa Grosa i el far del Cap de Palos i 30º entre aquest i les illes Hormigas.
Només cal localitzar-los al mapa, traçant els segment entre ells i realitzar un simple procés de construcció dels seus respectius arcs capaços.
L'arc capaç d'un segment donat i un angle determinat és el lloc geomètric de tots els punts des dels quals es veu aquest segment sota un mateix angle.
diumenge, 20 de setembre del 2020
FIGURES IMPOSSIBLES
Il.lusions òptiques
Les figures impossibles són aquelles que poden ser dibuixades però que en realitat no es poden construir.
La representació gràfica (el dibuix, la pintura…) no és la realitat del món físic. La representació gràfica té les seves pròpies lleis, el seu propi llenguatge, la seva pròpia realitat. El món físic també té les seves lleis.
CLICA AQUÍ PER ACCEDIR A L'ACTIVITAT
EN AQUEST ENLLAÇ PODEM VEURE COM DIBUIXAR LA XARXA MODULAR TRIANGULAR
dissabte, 19 de setembre del 2020
BIENNAL DE FOTOGRAFIA XAVIER MISERACHS PALAFRUGELL
