QUÈ ÉS EL DISSENY?
La paraula disseny vol dir «traç, dibuix de formes». Concretament, el disseny seria la descripció gràfica del que es vol produir físicament, ja siguin objectes bidimensionals o tridimensionals, com podrien ser els cartells publicitaris, o el mecanisme i l’estructura d’un rellotge.
El disseny és una pràctica complexa amb la qual es porten
a la pràctica idees i formes: disseny de cotxes, electrodomèstics, coets,
mobles, vestits, cartells, penti- nats, etc. Es dissenya tot el que té una
utilitat pràctica o una finalitat expressiva i comunicativa.
Històricament, van ser els artesans els que creaven i produïen objectes per satisfer la demanda de la societat en la qual vivien. Quan, a més a més de la seva funcionalitat, els consumidors varen començar a demanar qualitats diferenciadores per als objectes d’ús, la tasca dels artesans es va complimentar amb la dels artis- tes, en un intent de produir obres amb estil, amb una estètica determinada, bus- cant crear una «peça única».
ELEMENTS BÀSICS DEL DISSENY
La forma:
Amb la revolució industrial la producció dels objectes es va començar a realitzar amb procediments mecànics i es va arraconar el treball dels artesans i els seus productes.
Avui dia els dissenyadors fan una barreja de treball tècnic i artístic, sense separar les funcions, sinó cercant una interrelació entre la part tècnica i l’artística, la funcionalitat, la forma, l’ornamentació i l’ús.
En el món del disseny, el debat entre forma i funció ha estat molt present, i ha provocat l’aparició de diferents escoles i tendències:
- Primer la funció i després la forma: és la filosofia del funcionalisme. Així, es defensa que el procés creatiu del disseny ha de sorgir de la necessitat, de la funció final de l’objecte.
- Primer la forma, després la funció: aquesta és la postura de l’escola formalista. La forma és la que fa que un objecte se’ns torni agradable, se’ns faci atractiu.
- Forma i funció han d’anar unides: forma i funció formen una unitat que dóna sentit a l’objecte. Aquestes tres postures representen tres maneres diferents de dissenyar, de produir objectes, fins i tot, d’actituds socials diferents.
L’ésser humà és el principi i la fi del disseny: és el creador i el consumidor. Es pot dir dir que l’ésser humà ha de ser «la mesura de totes les coses».
El color:
El color fa referència bàsicament més a elements estètics que a funcionals; per tant, depèn dels gustos dels consumidors, de les modes, etc. Ara bé, cal tenir en compte també la capacitat expressiva o comunicativa de determinats objectes; per tant, és en aquest àmbit més reduït on el color té la seva vessant més pràctica.
Aquesta operativitat dels colors està determinada per la seva capacitat de con- trast i d’harmonia. Cal tenir en compte la seva tonalitat, els matisos, el contrast, etc., que provoquen reaccions i sensacions psicofisiològiques favorables o desfavorables respecte als objectes.
La textura depèn dels materials amb què fabriquem els objectes. Pot ser suau, llisa, brillant, setinada, rugosa, aspra, ondulada, estriada, etc. Cada material té les seves característiques pròpies que podem modificar amb mitjans tècnics.
ÀMBITS DEL DISSENY
Disseny gràfic
El disseny gràfic consisteix a expressar, comunicar, informar, etc., mitjançant paraules, signes, imatges, etc., sobre un suport, generalment paper. Es tracta d’una de les formes d’expressió i de comunicació visual més utilitzades i quotidianes. Llibres, tríptics, cartells, revistes, etc., envaeixen la nostra vida. El disseny gràfic permet organitzar els elements i signes d’una proposta prèvia sobre un determinat espai-format buscant cridar l’atenció de l’espectador, la seva comprensió del missatge o la seva complicitat.
El disseny industrial consisteix en la producció i fabricació d’objectes mitjançant procediments mecànics i industrials.
Disseny de vestuari
El vestit ha estat una preocupació de l’ésser humà durant tota la història. Un cop acomplerta la seva utilitat de protecció climàtica, la finalitat del vestit ha evolucionat envers qüestions estètiques i ornamentals, psicològiques i sociològiques.
Disseny d’interiors
El disseny d’interiors consisteix a configurar l’entorn físic on vivim per fer-lo més còmode i habitable. Es poden dissenyar entorns externs o interns, places i carrers, tendes i comerços o habitacions, escenografies,…
Altres tipus de disseny
El món del disseny s’ha diversificat i especialitzat: a més del disseny gràfic, d’interiors, etc, es pot parlar de disseny de joies, urbanístic, de paisatges, fotogràfic, etc. En realitat, cada activitat humana que requereix l’ús i el gaudir d’un objecte forma part del món del disseny. Podríem arribar a dir que tot és disseny!
