Aquests són alguns dels treballs realitzats pels alumnes.
dijous, 29 d’octubre del 2020
diumenge, 25 d’octubre del 2020
LA TIPOGRAFIA
La tipografia és el disseny de caràcters unificats per les seves propietats visuals. La tipografia s'encarrega de dissenyar lletres i composar textos de tal manera que aquests puguin llegir-se fàcil, eficaç i agradablement. La tipografia implica definir les característiques formals dels caràcters però també, la seva combinació, els espais que els separen, els espais entre paraules o la interlineació. També comporta definir els signes de puntuació, la combinació d'aquests amb les lletres i amb les paraules.
CLICA PER ACCEDIR A L'ACTIVITAT
clica a la imatge per accedir a més informació
dilluns, 19 d’octubre del 2020
diumenge, 18 d’octubre del 2020
SIMETRIA AXIAL I RADIAL
CLICA AQUÍ PER ACCEDIR A L'ACTIVITAT
Simetria Axial: És la que es produeix al voltant d'un eix.
Simetria radial: Pren com a referència un punt que és el centre d'una o diverses circumferències concèntriques. Els punts simètrics es troben en extrems oposats sobre un mateix diàmetre.
En aquests vídeos podem veure com realitzar una simetria radial i axial
dissabte, 17 d’octubre del 2020
divendres, 16 d’octubre del 2020
FORMES BÀSIQUES DEL DISSENY
CLICA AQUI PER ACCEDIR A L'ACTIVITAT
Es consideren formes bàsiques el cercle, el triangle i el quadrat,per la seva capacitat estructural.
El cercle és una de les formes més utilitzades en la creació de logotips. La seva geometria de corba continuada representa la perfecció i l’infinit. Mai acaba. És una forma molt flexible per el dissenyador. És sinònim de moviment, protecció i adaptabilitat. També aporta dinamisme i produeix sensació de rotació. La seva forma a l’hora de dissenyar un logotip transmetrà confiança, proximitat i calidesa.
El triangle
El triangle i el suport estructural. La base, la piràmide. Apunta a quelcom. Les figures triangulars aporten i evoquen al creixement, a la inspiració la ciència, el poder, la justícia,… És una forma geomètrica molt recurrent en el camp del disseny gràfic i la creació de logotips. Doncs la seva versatilitat és molt àmplia. Al rotar aquesta forma pots transmetre canvis de direcció, d’avenç o retrocés o pujar o baixar.
És una figura molt estable, amb 3 punts de recolzament. Si es representa per la base es crearà un sentiment i sensació de verticalitat i estabilitat. Però si es gira pot ser perillós per la forma del vèrtex en caiguda lliure amb una connotació d’inestabilitat total.
El quadrat
La seguretat, l’ordre, la fortalesa i la solidesa. Potser ens atrevim a dir que la forma quadrada és de les formes geomètriques més emprada en la creació de logotips. Sobretot per empreses que volen transmetre confiança, honestedat i seguretat. Com per exemple els bancs.
El quadrat en el disseny connota d’una manera única l’estabilitat. També està vinculat a la masculinitat i a la tecnologia. Les seves línies rectes fan del quadrat quelcom real i sòlid. La seva construcció fa referència a l’equilibri i al benestar.
dimecres, 14 d’octubre del 2020
DISSENY
QUÈ ÉS EL DISSENY?
La paraula disseny vol dir «traç, dibuix de formes». Concretament, el disseny seria la descripció gràfica del que es vol produir físicament, ja siguin objectes bidimensionals o tridimensionals, com podrien ser els cartells publicitaris, o el mecanisme i l’estructura d’un rellotge.
El disseny és una pràctica complexa amb la qual es porten
a la pràctica idees i formes: disseny de cotxes, electrodomèstics, coets,
mobles, vestits, cartells, penti- nats, etc. Es dissenya tot el que té una
utilitat pràctica o una finalitat expressiva i comunicativa.
Històricament, van ser els artesans els que creaven i produïen objectes per satisfer la demanda de la societat en la qual vivien. Quan, a més a més de la seva funcionalitat, els consumidors varen començar a demanar qualitats diferenciadores per als objectes d’ús, la tasca dels artesans es va complimentar amb la dels artis- tes, en un intent de produir obres amb estil, amb una estètica determinada, bus- cant crear una «peça única».
ELEMENTS BÀSICS DEL DISSENY
La forma:
Amb la revolució industrial la producció dels objectes es va començar a realitzar amb procediments mecànics i es va arraconar el treball dels artesans i els seus productes.
Avui dia els dissenyadors fan una barreja de treball tècnic i artístic, sense separar les funcions, sinó cercant una interrelació entre la part tècnica i l’artística, la funcionalitat, la forma, l’ornamentació i l’ús.
En el món del disseny, el debat entre forma i funció ha estat molt present, i ha provocat l’aparició de diferents escoles i tendències:
- Primer la funció i després la forma: és la filosofia del funcionalisme. Així, es defensa que el procés creatiu del disseny ha de sorgir de la necessitat, de la funció final de l’objecte.
- Primer la forma, després la funció: aquesta és la postura de l’escola formalista. La forma és la que fa que un objecte se’ns torni agradable, se’ns faci atractiu.
- Forma i funció han d’anar unides: forma i funció formen una unitat que dóna sentit a l’objecte. Aquestes tres postures representen tres maneres diferents de dissenyar, de produir objectes, fins i tot, d’actituds socials diferents.
L’ésser humà és el principi i la fi del disseny: és el creador i el consumidor. Es pot dir dir que l’ésser humà ha de ser «la mesura de totes les coses».
El color:
El color fa referència bàsicament més a elements estètics que a funcionals; per tant, depèn dels gustos dels consumidors, de les modes, etc. Ara bé, cal tenir en compte també la capacitat expressiva o comunicativa de determinats objectes; per tant, és en aquest àmbit més reduït on el color té la seva vessant més pràctica.
El cromatisme dels objectes dissenyats es
determina mitjançant les lleis de la percepció visual: per una banda, els
colors impressionen, atrauen, criden l’atenció, fan que ens fixem en els
objectes. D’altra banda, provoquen i desperten emocions. I finalment, es pot
dir que també tenen un valor simbòlic, un sentit, depenent del context social
i cultural.
Aquesta operativitat dels colors està determinada per la seva capacitat de con- trast i d’harmonia. Cal tenir en compte la seva tonalitat, els matisos, el contrast, etc., que provoquen reaccions i sensacions psicofisiològiques favorables o desfavorables respecte als objectes.
La textura depèn dels materials amb què fabriquem els objectes. Pot ser suau, llisa, brillant, setinada, rugosa, aspra, ondulada, estriada, etc. Cada material té les seves característiques pròpies que podem modificar amb mitjans tècnics.
ÀMBITS DEL DISSENY
Disseny gràfic
El disseny gràfic consisteix a expressar, comunicar, informar, etc., mitjançant paraules, signes, imatges, etc., sobre un suport, generalment paper. Es tracta d’una de les formes d’expressió i de comunicació visual més utilitzades i quotidianes. Llibres, tríptics, cartells, revistes, etc., envaeixen la nostra vida. El disseny gràfic permet organitzar els elements i signes d’una proposta prèvia sobre un determinat espai-format buscant cridar l’atenció de l’espectador, la seva comprensió del missatge o la seva complicitat.
El disseny industrial consisteix en la producció i fabricació d’objectes mitjançant procediments mecànics i industrials.
Disseny de vestuari
El vestit ha estat una preocupació de l’ésser humà durant tota la història. Un cop acomplerta la seva utilitat de protecció climàtica, la finalitat del vestit ha evolucionat envers qüestions estètiques i ornamentals, psicològiques i sociològiques.
Disseny d’interiors
El disseny d’interiors consisteix a configurar l’entorn físic on vivim per fer-lo més còmode i habitable. Es poden dissenyar entorns externs o interns, places i carrers, tendes i comerços o habitacions, escenografies,…
Altres tipus de disseny
El món del disseny s’ha diversificat i especialitzat: a més del disseny gràfic, d’interiors, etc, es pot parlar de disseny de joies, urbanístic, de paisatges, fotogràfic, etc. En realitat, cada activitat humana que requereix l’ús i el gaudir d’un objecte forma part del món del disseny. Podríem arribar a dir que tot és disseny!
